Els qui han de sobreviure
onaabella | 21 juny 2016Un veí, fa unes setmanes, va decidir que volia anar uns dies a un camp de refugiats d’Idomeni per poder oferir la seva ajuda des de més a prop. Quan fa res va tornar i vam parlar amb ell, ens explicava la situació que es va trobar.
Els mitjans de comunicació, quan ens parlen dels exiliats, sempre mostren imatges desastroses, de la brutícia i del desordre que hi ha. Però un cop allà va veure que les coses estaven més netes i organitzades del que ens diuen, que malgrat estar en una situació d’inseguretat i de rebuig per part de tothom, volen mantenir una bona imatge d’ells, que amb l’ajuda de voluntaris, que són gent del poble com nosaltres, poden tenir unes mínimes condicions d’estada: tenen menjar fresc gràcies a les campanyes, tenen accés a l’aigua potable… Les seves cabanyes estan ben ordenades amb les poques pertinences que tenen i sempre ofereixen el que poden al visitant.
Per sobre de tot volen mostrar-se tal com són a casa seva encara que no hi puguin ser.
